De vegades confonem les institucions més properes amb la ciutadania amb el poble, però la realitat és que ser del poble és implique molt més que una institució. El poble són cadascuna de les persones que configuren una societat, que fan l’entramat que sustenten associacions i fomenten la participació ciutadana. Eixes persones que van al mercat del dilluns a Castelló o al del divendres a Alcalà. Eixes persones que estan al carrer per festes de Sant Antoni i que fan la foguera. Perquè una cosa és estar amb la gent, i l’altra ser part d’eixe col·lectiu que li diem poble o ciutadania.
Les comarques del nord tenen eixe sentiment de poble i eixa manera de funcionar que fan que les persones que formem part d’eixe entramat no ens donem ni compte com ens interconnectem constantment, com similituds i diferències ens fan anar de la mà teixint comarques i agermanant-nos. Som del nord, ho sabem i ens agrade. En agrade anar al ball a La Jana, o a les festes del Pla de l’Arc. Ens agrade conèixer el ball pla de Sant Mateu, Les Marineries del Grau o el Ball Rodat de Vistabella. Compartir espais, tradicions i aprendre els pobles veïns és part de la nostra manera de ser. Formem part d’un tot i volem continuar sent-ho.
Esta manera de funcionar, de viure, és la nostra manera de teixir xarxa i de ser un poble format per molts. Esta manera de relacionar-nos també s’ha de portar a la política i a les institucions, perquè no és el mateix fer coses per al poble que fer coses amb el poble.
Ens hem acostumat a que les persones que es dediquen a la política siguen una bombolla paral·lela a la ciutadania. Poden treballar per a les persones, pensar en les persones, fer polítiques per a persones però no són part d’eixe col·lectiu per al que es dediquen. Són classe política jugant a ser ciutadania, jugant a mesclar-se en el poble en moment puntuals i intentant que el poble veja com es dediquen a millorar la situació de la ciutadania des de fora. Un xec per a una ONG, una subvenció o una promesa electoral és suficient.
Ara arribe el moment de trencar eixe paral·lelisme, de trencar eixa dicotomia i de donar-nos compte que no necessitem institucions ocupades per persones que intenten parèixer part del poble. Som el poble qui hem de prendre les institucions, som les persones qui hem de començar a prendre responsabilitats per fer política temporalment, per treballar amb el nostre dia a dia i el de totes les persones. Eixes persones que sempre hem treballat pel manteniment de les tradicions, de la llengua, per la protecció de la nostra terra d’atacs mediambientals o per la dinamització dels nostres pobles i comarques. Eixes persones que no mirem als ulls al poble perquè no el tenim en front, som les persones que formem part d’eixe poble.
Esta és la vertadera política de baix cap a dalt, una política lliure d’hipoteques perquè no estem jugant a ser qui no som. Una política feta des del poble per a millorar la nostra situació. Una política que done resposta a les necessitats que tenim perquè la fem nosaltres. Ací està el canvi real que li hem de donar a la situació: no permetre que pensen en nosaltres i començar a ser nosaltres, el poble, qui prenem les nostres pròpies decisions dins les institucions.
Marta Sorlí, portaveu Comarcal Compromís Maestrat i Els Ports