No fa massa temps parlava del “postureo feminista” i la rendibilitat que se li intente treure al feminisme en moments electorals. Tots i totes publiquen articles, manifesten la seua lluita per la igualtat, la necessitat de canviar el món i lluitar contra el patriarcat. Però clar, el “postureo feminista” té un gran desavantatge envers el feminisme (el que eixes persones denominen feminazisme o radicalitat): les conviccions.
I que passe quan no tens conviccions clares sobre un tema i només l’utilitzes per l’interès? Doncs que claves la pota, la claves i molt. Només et relaxes una miqueta comences a dir autèntiques bestieses deixant a les dones a l’altura del betum. Et trobes amb perles com la intuïció femenina, la maternitat, com l’accessibilitat i la comprensió per a defendre les candidatures de dones. Amb tot el cinisme i tota la tranquil·litat del món s’atreveixen a reduir la vàlua de les dones a la maternitat, a la familiaritat, a la proximitat, a la tendresa…
Les persones podem tindre moltes actituds adients per a defensar la nostra vàlua: treball, constància, lluita, sinceritat, claredat, etc. I les dones també, les dones tenim totes estes actituds i més. Inclòs aquelles que no som mares, que no cuidem amb diligència de la nostra família, que no responem a estereotips antics i anacrònics que ens encasqueten i limiten. Que lluitem per un món on el patriarcat ens deixe ser lliures i tindre vàlua com a persones.
Dones que no ens conformem en dedicar-nos al Benestar Social o a l’Eduació, dones que tenim clar que podem aspirar a qualsevol tipus de responsabilitat. Si ens agrade l’àmbit educatiu ahí estarem, però tenim plena capacitat per a assumir càrrecs relacionats amb l’economia, la industria o l’urbanisme. No som mares diligents i accessibles, som persones que treballem i lluitem per un futur més digne i per la llibertat, sobre tot, per la llibertat d’elecció de tota la societat. Ni rosa ni blau, ni maternitat ni proximitat. Som persones amb tantes capacitats com qualsevol altra.
I cada vegada que veig publicades coses d’este tipus em donen més ganes de lluitar per una societat més igualitària on les meues possibles filles o la meua neboda no tinga que sentir “las señoritas primero” o “jugar a futbol és cosa de xics”. On el meu nebot que està ara en camí no tinga que aguantar un “no plores, això és de xiques” o “ui mira’l que figa-molla, pareix una xiqueta”. Per què les dones som tant fortes com els homes, no necessitem que ningú ens protegisca ni tenim cap obligació de criar-nos entre carros, nines i roba color rosa.
Per què necessitem un futur on la igualtat siga una realitat i no una moneda de canvi amb que fer negocis electorals, laborals o de qualsevol tipus. On les “coses de dones” hagen desaparegut per a donar pas a la llibertat d’elecció i a una societat realment igualitària basada en la riquesa de les diferències i no la utilització d’estes per a crear jerarquies innecessàries. Per què ja no som el “sexe dèbil”(i mai ho hem segut). Hem agafat les regnes del nostre futur i volem participar en total igualtat de la societat al complet, de tots els àmbits i de totes les seues responsabilitats. Per què som dones, som la meitat de la societat, som diferents i diverses, però no som inferiors. Som part del present i del futur, del canvi i de la lluita. Som el mateix que la resta: societat.
Marta Sorlí
Portaveu Compromís Maestrat i Els Ports