Dia rere apareixen noticies de persones desnonades dels seus habitatges, de suïcidis causats per la desesperació de quedar-se sense sostre, del patiment de famílies senceres que no saben com fer front al pagament de les seues hipoteques. Esta realitat no ens pareix estranya a ningú avui en dia. Pot ser si ho era fa uns anys quan ens volien fer creure que la situació només podia millorar, quan ens concedien préstecs per la totalitat del preu de la vivenda més una mica per als mobles o per al cotxe, quan de forma fàcil podíem accedir als diners per a que la banca poguera fer negoci amb el deute familiar i personal. Pot ser llavors els desnonaments eres una realitat llunyana i difícil de materialitzar, no obstant actualment representen una realitat palpable amb exemples en cadascun dels nostres pobles i amb noms i cognoms no massa desconeguts ni distants.
Aquells bancs que en el seu moment es van dedicar a fer negoci (un bon negoci si se’m permet l’opinió) del deute familiar ara han de ser rescatats amb diners públics, amb diners de tota la ciutadania, amb diners que cadascuna de les persones aportem a les arques públiques per mig dels impostos, amb dines que també les persones desnonades paguen. I on van estos diners? No ho sabem ben bé, ara sí tenim ben clar on no van. No van a l’aplaçament de les execucions hipotecaries, no van a les persones autònomes, no van a la ciutadania que els necessita. Estos diners es mantenen en les arques del bancs mentre el govern continue permetent que les persones es queden al carrer, que moren persones gracies a les execucions hipotecaries perpetuades pels mateixos bancs que es sustenten amb diners públics sense donar resposta a la situació social de crisi devastadora que atempta contra el benestar de tota la societat. La realitat és que les persones es veuen fora de les seues cases i amb una hipoteca que han de continuar pagant ja que no es dona viabilitat a la dació en pagament. La realitat és que no existeix una borsa d’habitatge social per a donar resposta a les persones que es queden al carrer. La realitat és que els bancs continuen governant la nostra societat amb el vist i plau del govern mentre donen l’esquena a la població que pateix cada vegada més les conseqüències d’una crisi que nosaltres no hem generat.
Existeixen solucions, existeixen alternatives viables i justes que proporcionen respostes a la societat. Existeix la possibilitat d’escoltar les necessitats de les famílies que es queden sense sostre. Existeix la possibilitat de tornar l’esquena als bancs per donar resposta a la societat. Existeix la possibilitat d’apostar per les persones proporcionant-los respostes. Però la realitat continue passant perquè les persones ens quedem sense feina, passem fam, paguem més i més impostos, ens redueixen els drets socials i, a sobre, en treuen la casa mentre hem de continuar pagant una hipoteca interminable sense tindre un sostre baix el que amagar-nos quan fa fred.
Marta Sorlí, portaveu de Compromís Maestrat-Els Ports