Fa 128 anys 8 persones van ser condemnades a mort per reivindicar la intolerable jornada laboral de vuit hores al dia. La revolució industrial havia portat la creació de llocs de treball i contractes laborals sense cap tipus de respecte als drets laborals i al descans de les persones. Res es tenia en compte, la producció i l’enriquiment de 4 a costelles del proletariat era la base de les polítiques laborals. Ni salaris, ni descans, ni família. Les persones eren pura ma d’obra i quan més econòmica millor.Marta Sorlí-1

Al 2014 ens arrimem de forma preocupant al 1886, quan les persones eren condemnades per reclamar dignitat laboral. Han liberalitzat l’acomiadament, han reduït les indemnitzacions, han ampliat els “contractes basura” i ens estan deixant sense drets laborals. L’enriquiment de 4 amistats va a costelles de les poques persones que aconsegueixen un lloc de treball. Rebaixes de salaris i ampliació d’horaris per a què la gent treballadora siguem cada vegada més pobra i no tinguem més opció que aguantar l’explotació de les grans empreses per a que la gent que està empoltronida al govern es puga assegurar un lloc de treball amb un salari astronòmic quan la ciutadania es canse d’aguantar.

I no pensem en tindre descendència, si demanes un permís per maternitat o paternitat possiblement acabes sense feina. Total, a la porta hi ha moltes persones amb necessitat d’un lloc de treball i amb la suficient desesperació per a assumir les condicions que propose l’empresa. Desesperació generada per les mateixes persones que fan les polítiques i que alimente el propi sistema. Només es poden exigir condicions laborals intolerables quan la necessitat fa que les persones accepten un lloc de treball a qualsevol preu. Ni salaris, ni descans, ni família. Tornem a ser ma d’obra i quant més econòmica millor.

Amb tot aquest panorama, a sobre ,ens retallen el dret a reclamar. Amb la nova llei (que li’n diuen) de Seguretat Ciutadana ja no podrem ni tant sols eixir al carrer per a manifestar públicament la retallada ideològica, la supressió de drets i l’explotació a la que ens sotmeten. I dic jo: Seguretat Ciutadana? Seguretat repressiva li haurien de dir! Seguretat per oprimir la població, engreixar la butxaca de les grans empreses, acabar amb els drets laborals i assegurar-se un futur digne només per a qui promulgue les polítiques.

Marta Sorlí


Portaveu Comarcal de COMPROMÍS Maestrat-Els Ports